reCorregut fins al Far de Montjuïc

El reCorregut per pujar fins al Far de Montjuïc està ple d’història i anècdotes, que compensen el poc atractiu que té córrer per algun carrer ple de camions aparcats i asfalt destrossat pel pas del temps i les tones que ha suportat.

Per si no sabeu per on accedir a la carretera que puja al far, aquí teniu un petit mapa del reCorregut des de l’entrada al Cementiri, fins al Far de Montjuïc.

Un cop deixes endarrera el cementiri i creues, per sota, la ronda del Litoral comences a veure petites mostres del passat que serveixen per imaginar-te les diferents etapes de la variada història de l’indret:

Casa Antúnez - Can Tunis

El nom de Can Tunis, ve del nom que tenien els terrenys que trepitgem fins arribar al Far: Casa Antúnez, amb camps de conreu i casetes de pescadors, una platja neta, de sorra blanca que s’omplia de Barcelonins els dies festius d’estiu, amb Balnearis, cases de banys,… Us deixo l’enllaça al Blog de Ricard Fernández, on s’explica bé el detall de la història: Història de la Platja de Casa Antúnez

Amb l’aparició de les industries d’hidrocarburs, químiques, fundicions i aeronàutiques civils, la zona es va anar degradant i després de la guerra civil, la zona es va omplir de barraques, fins a transformar-se en el barri de Can Tunis. És molt interessant llegir les vivències dels que n’eren veïns, en aquest grup de Facebook: “Can Tunis (Casa Antúnez). La memòria històrica d’un barri

El Tramvia 48

Un cop superades les primeres edificacions que queden de Can Tunis, un altre imatge que ens evoca al passat, és un tram de via del tramvia i els adoquins que han quedat al descobert amb l’aixecament de l’asfalt malmès. La via que ara és a la vista és de la línia 48 que va funcionar des de 1905 fins a 1963, unint el Pla de palau amb Casa Antúnez.

La història d’aquest tramvia està totalment lligada a la història de Can Tunis, i val la pena llegir aquests dos webs:

lamarina.cat

autobusesbcn.es

Encara no n’he trobat més referències (segueixo buscant), segons l’article que va publicar en Xavier Theros a El País, el 2012, “Memòries d’un penya-segat”, un jove Antoni Gaudí va treballar en aquesta línia 48. La majoría de gent sap com va morir, però poca gent sap que va treballar en un tramvia!
Pel què fa a l’article d’en Xavier Theros, si voleu pujar al far, és de lectura obligada, perquè fa una repassada a tots els temes que jo us resumeixo, de manera molt maldestre.

El Morrot

Deixant els forats de l’asfalt endarrera, quan encares l’Avinguda de Can Tunis, ja es veu majestuosa la vessant de Montjuïc que dona al mar, que és coneguda com el Morrot. El penya-segat va rebre el nom per la forma de morro que tenia l’estret pas que separava l’exterior de les muralles de la ciutat medieval, amb els terrenys de Casa Antúnez

Dibuix del Morrot

Al llibre “Montjuïc, la muntanya de la ciutat”, de l’arquitecte Estanislau Roca (amb què va obtenir el premi Domènech i Montaner), explica com fa més de 5 milions d’anys, Montjuïc era un illot dins el mar que aturava la sorra que portaven les onades, acumulant prou material com per formar una petita península i dibuixar així el litoral barceloní. Segles més tard, els ibers hi van construir la primitiva Barkeno

Des del Paleolític fins fa ben poc, el Morrot sempre ha tingut coves on s’hi ha habitat.
Les restes arqueològiques més antigues de Barcelona es van trobar al Morrot (del 8.000 a.C.) S’hi ha trobat puntes de fletxa o llança i eines fetes amb jaspi groc o vermell que hi ha a la muntanya.
Des de llavors, els romans per pescar, capelles i ermites, bandolers i lladres, amagatalls en èpoques de guerres, o utilitzats per traficants de droga. Les coves del Morrot sempre han estat “okupades”.

El far

El far es troba la part més acinglerada de la muntanya de Montjuïc. És un indret esquerp, i una de les principals reserves naturals i de biodiversitat de Barcelona. Per exemple, hi nia la colònia de Xoriguers més gran d’Europa, que existeix dins el terme municipal d’una ciutat.

Aquesta protecció ecològica ha sigut la que ha evitat que el Far s’hagi transformat recentment en un centre de convencions amb aparcament per un munt de vehicles. Llàstima però, que part de les obres han quedat a mitges i amb armadures i formigó a la vista.

L’origen del far és de 1906, quan amb l’ampliació del port, es va construir un primer far amb combustió de petroli, i el 1922 es va construir l’edifici que es pot veure actualment, amb llum incandescent. La història d’aquest i la resta de fars de Barcelona la podeu llegir al blog “En visita de cortesia”. 

Per pujar-hi, prepareu-vos per les rampes del 18%!!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *