Els carrers de Barcelona

Hodonímia

Retols de carrers

El 50% dels noms dels carrers són de persones, però només el 7% són de dones (incloses  santes i verges)

El carrer més curt de Barcelona

Curiositats

El carrer més curt de Barcelona és el carrer de l’Anisadeta, i el més llarg la Gran Via de les Corts Catalenes.

Transformacio Francesc Macià

Transformacions

Història i transformació dels carrers de la ciutat. Recull fotogràfic de com eren i com són ara.

dades de l’ajuntament

 

Xifres dels carrers de Barcelona

0
carrers
0
Kms de longitut
0
Hectàrees de superficie
0
semàfors
0
guals
0
bancs
0
papereres

Dades estadístiques de l’Anuari 2021 de l’Ajuntament de Barcelona

El carrer més curt de Barcelona

El carrer més curt de Barcelona, amb 4 metres de longitud, és el carrer de l’Anisadeta.

Està situat al costat de Santa Maria del Mar, just a l’entrada del carrer Canvis Vells, en ple barri de la Ribera.

Diuen que el nom del carrer és degut al fet que en el segle X hi havia una taverna amb una noia que servia un anís molt especial als pescadors i mariners que arribaven al barri. La taverna es deia La Nisadeta.

El carrer no sempre ha sigut tant curt. Antigament hi tenia un voladiu que es va enderrocar, amb un habitatge a sobre, que era molt típic en la Barcelona medieval quan va créixer la població i hi faltava espai per a construir intramurs. Aquest tipus de voladiu edificat, encara ens pot veure, a pocs metres, al carrer de les caputxes.

La taverna la Nisadeta va sobreviure fins al segle XIX, quan la van traslladar al Fossar de les Moreres.

Transformacions

Hi ha mil llocs per comparar entre les fotos antigues i imatges actuals, i veure com s’han transformat amb el temps, però he volgut començar per la Plaça Francesc Macià perquè és dels llocs per on més hi passo corrent.

La plaça de Francesc Macià és una de les més transitades de la ciutat en estar situada en un dels punts clau d’accés

Hi conflueixen l’Avinguda de Josep Tarradellas, el carrer Comte d’Urgell, l’avinguda de Pau Casals i lAvinguda Diagonal.

La part central no és accessible i al jardí interior hi ha un petit estany amb la forma de Menorca, illa on nasqué l’arquitecte que va projectar la plaça, Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Al llarg del temps ha estat rebatejada diverses vegades fins a arribar al nom oficial i actual que es manté des del 20 de desembre del 1979, en honor a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà. El 1932, se li posà el nom per primera vegada d’Alcalá Zamora, en honor a l’expresident de la Segona República Espanyola. Quatre anys més tard, el 1936, es rebatejà com a Hermanos Badía, per recordar a Josep i Miquel Badia, assassinats per la FAI el 28 d’abril del mateix any. El 1939 canvià el nom per Calvo Sotelo, considerat Protomàrtir de la Cruzada per la dictadura de Franco.



Més transformacions