Els carrers de Barcelona

recull-retols1

El 50% dels noms dels carrers són de persones, però només el 7% són de dones (incloses  santes i verges)

El carrer més curt de Barcelona

El carrer més curt de Barcelona és el carrer de l’Anisadeta, i el més llarg la Gran Via de les Corts Catalenes.

Transformacio Francesc Macià

Història i transformació dels carrers de la ciutat. Recull fotogràfic de com eren i com són ara.

Hodonímia de Barcelona

Un hodònim (també escrit sense “h”, odònim) és el terme que fa referència al nom d’una via pública (carrer, plaça, avinguda, passeig, rambla, camí, carretera, etc.)

Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Els noms de carrers i vies públiques de la Ciutat Comtal han canviat amb el temps, i han estat el reflex dels diversos esdeveniments tant històrics com socials, polítics, econòmics i culturals esdevinguts a la ciutat. La seva evolució ha estat marcada igualment per diversos factors, com l’urbanisme i els canvis físics i territorials ocorreguts en la fisonomia de la ciutat, derivats principalment de la seva expansió geogràfica al llarg del pla de Barcelona, amb dues fites principals: el Pla d’Eixample elaborat per Ildefons Cerdà i l’agregació de municipis limítrofs (Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, a finals del segle XIX, i Sarrià i Horta a principis del segle XX.

Els noms de carrers més antics existents encara a Barcelona són d’origen medieval. No obstant això, la seva regulació no es va iniciar fins al segle XIX, i fins a mitjans d’aquest segle no va començar la col·locació de rètols als carrers amb el seu nom. D’altra banda, si bé fins a aquest segle els hodònims proveníen primordialment de la tradició, des de llavors es va iniciar una freqüent alternança de la nominació de carrers per motius polítics, amb diversos fets transcendentals.

A Barcelona existeixen diversos tipus de vies públiques, les més comunes de les quals són: carrer, carreró, pla, plaça, placeta, passeig, avinguda, rambla, via, ronda, pas, passatge, baixada, escales, travessera, mirador, camí i carretera, a més a més de molls, espigons, platges, parcs i jardins.

recull-retols1

El carrer més curt de Barcelona

El carrer més curt de Barcelona, amb 4 metres de longitud, és el carrer de l’Anisadeta.

Està situat al costat de Santa Maria del Mar, just a l’entrada del carrer Canvis Vells, en ple barri de la Ribera.

Diuen que el nom del carrer és degut al fet que en el segle X hi havia una taverna amb una noia que servia un anís molt especial als pescadors i mariners que arribaven al barri. La taverna es deia La Nisadeta.

El carrer no sempre ha sigut tant curt. Antigament hi tenia un voladiu que es va enderrocar, amb un habitatge a sobre, que era molt típic en la Barcelona medieval quan va créixer la població i hi faltava espai per a construir intramurs. Aquest tipus de voladiu edificat, encara ens pot veure, a pocs metres, al carrer de les caputxes.

La taverna la Nisadeta va sobreviure fins al segle XIX, quan la van traslladar al Fossar de les Moreres.

Transformacions

Hi ha mil llocs per comparar entre les fotos antigues i imatges actuals, i veure com s’han transformat amb el temps, però he volgut començar per la Plaça Francesc Macià perquè és dels llocs per on més hi passo corrent.

La plaça de Francesc Macià és una de les més transitades de la ciutat en estar situada en un dels punts clau d’accés

Hi conflueixen l’Avinguda de Josep Tarradellas, el carrer Comte d’Urgell, l’avinguda de Pau Casals i lAvinguda Diagonal.

La part central no és accessible i al jardí interior hi ha un petit estany amb la forma de Menorca, illa on nasqué l’arquitecte que va projectar la plaça, Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Al llarg del temps ha estat rebatejada diverses vegades fins a arribar al nom oficial i actual que es manté des del 20 de desembre del 1979, en honor a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà. El 1932, se li posà el nom per primera vegada d’Alcalá Zamora, en honor a l’expresident de la Segona República Espanyola. Quatre anys més tard, el 1936, es rebatejà com a Hermanos Badía, per recordar a Josep i Miquel Badia, assassinats per la FAI el 28 d’abril del mateix any. El 1939 canvià el nom per Calvo Sotelo, considerat Protomàrtir de la Cruzada per la dictadura de Franco.