L'arc del Triomf - reCórrer Barcelona

Si no t’has fotut de morros contra el mur, passar el quilòmetre 36 de la Marató de Barcelona per sota de l’arc de Triomf, sempre és emocionant, però us imagineu el que seria passar per sota de la Torre Eiffel?

Diu la llegenda (llegenda, perquè no hi ha cap document que ho acrediti) que quan s’estava pensant en la porta d’entrada a l’exposició Universal de 1888, una de les propostes que es van descartar, juntament amb les de l’arquitecte Pere Falqué i l’enginyer J. Lapierre, va ser la de Gustave Eiffel, per fer una torre metàl·lica de 320 metres d’alçada i 7.300 tones.

Si la llegenda fos certa, ara seria fàcil criticar la decisió de l’Ajuntament, però no m’imagino a la Burgesia catalana de finals de s.XIX, amb el Modernisme Català a la cresta de l’onada, acceptant una obra com la Torre Eiffel, quan la Casa Milà (La Pedrera) ja va suposar un escàndol per la societat del moment. De fet, a França, va costar molts anys que els parisencs acceptessin la torre.

Tornant a la realitat demostrable, l’obra escollida per ser l’entrada a l’Exposició Universal del Parc de la Ciutadella, va ser l’Arc de Triomf de Josep Vilaseca i Casanovas, amb decoracions escultòriques de molts altres artistes catalans com Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell.

A diferència d’altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, el de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic de Societat Catalana de l’època

Corrent, a part de la Marató de Barcelona, també el creuem corrent en altres curses com la de La Mercè, el Correbarri, la cursa de la Dona o per un lateral a la Mitja Marató.

I just recentment complert el Centenari de la Jean Bouin, l’1 de febrer de 1920, l’Arc de Triomf va ser l’arribada de la cursa que sortia a Esplugues.